{"id":10941,"date":"2017-10-09T10:55:02","date_gmt":"2017-10-09T08:55:02","guid":{"rendered":"http:\/\/aspasiatravel.es\/?p=10941"},"modified":"2018-02-13T17:36:35","modified_gmt":"2018-02-13T15:36:35","slug":"viajar-georgia-con-los-cinco-sentidos-el-tacto","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/aspasiatravel.es\/ca\/blog\/viajar-georgia-con-los-cinco-sentidos-el-tacto\/","title":{"rendered":"VIATJAR AMB ELS CINC SENTITS: GE\u00d2RGIA (EL TACTE)"},"content":{"rendered":"<div class=\"wpb-content-wrapper\"><div class=\"vc_row wpb_row vc_row-fluid vc_row-o-full-height vc_row-o-columns-middle vc_row-flex\" style=\"background-color: #ffffff;\"><div class=\"wpb_column vc_column_container vc_col-sm-12\"><div class=\"vc_column-inner\"><div class=\"wpb_wrapper\">\n\t<div class=\"wpb_text_column wpb_content_element\" >\n\t\t<div class=\"wpb_wrapper\">\n\t\t\t<h2>VIATJAR AMB ELS CINC SENTITS: GE\u00d2RGIA (EL TACTE)<\/h2>\n<p>Hem arribat al final de la nostra petita presentaci\u00f3 de Ge\u00f2rgia. En aquest post, ens endinsem en aquest magn\u00edfic pa\u00eds a trav\u00e9s del tacte. \u00bfEl tacte? -Us preguntareu alguns. El tacte \u00e9s suavitat, \u00e9s aspror, \u00e9s calor, \u00e9s fred, \u00e9s tot el que vulguem apreciar.<\/p>\n<p>Per\u00f2 respecte a Ge\u00f2rgia, el tacte ens ofereix una cosa realment curiosa, una llegenda barrejada amb hist\u00f2ria antiga i evolucionada en la hist\u00f2ria moderna.<\/p>\n<h2><strong>El vell\u00f3 d'or<\/strong><\/h2>\n<h4><strong>LA MITOLOGIA:<\/strong><\/h4>\n<p>En la mitologia grega, el vell\u00f3 d'or era el vell\u00f3 del molt\u00f3 alat Cris\u00f2mall (\u03a7\u03c1\u03c5\u03c3\u03bf\u03bc\u03b1\u03bb\u03bb\u03bf\u03c2). Apareix en la hist\u00f2ria de J\u00e0son i els argonautes, que van partir a la seva recerca per aconseguir que J\u00e0son ocup\u00e9s justament el tron de Iolcos a Tess\u00e0lia. Es deia que el molt\u00f3 era fill de Posid\u00f3 i de Te\u00f2fane.<br \/>\n<img fetchpriority=\"high\" decoding=\"async\" class=\"alignleft\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/www.lingoro.info\/wp-content\/uploads\/vellocino-oro-mitologia.jpg?zoom=2\" alt=\"leyenda velloncino de oro - Viaje a Georgia\" width=\"193\" height=\"266\" \/>Atamant, rei de la ciutat d'Orc\u00f2men a Be\u00f2cia (una regi\u00f3 del sud-est grec) va prendre com a primera esposa la deessa n\u00favol N\u00e8fele, amb qui va tenir dos fills, Hele i Frixos. M\u00e9s tard es va enamorar i es va casar amb Ino, la filla de Cadme. Ino tenia gelosia dels seus fillastres i va planejar matar-los. (En algunes versions, va persuadir Atamant que sacrificar Frixos era l'\u00fanica manera d'acabar amb una fam). N\u00e8fele o el seu esperit es va apar\u00e8ixer davant dels nens amb un molt\u00f3 alat la llana del qual era d'or. Els nens van fugir muntant el molt\u00f3 sobre el mar, per\u00f2 Hele va caure i es va ofegar a l'estret d'Hel\u00b7lespont, anomenat aix\u00ed en el seu honor. El molt\u00f3 va portar Frixos fins a la C\u00f2lquida, a la llunyana (oriental) platja del mar Eux\u00ed. Frixos va sacrificar llavors el molt\u00f3 i va penjar la seva pell en un arbre (en diverses versions una roure) consagrat a Ares, on va ser guardada per un drac. All\u00e0 va romandre fins que J\u00e0son se'n va fer amb ella. El molt\u00f3 es va convertir en la constel\u00b7laci\u00f3 \u00c0ries.<\/p>\n<p>LA INTERPRETACI\u00d3 REALISTA:<\/p>\n<h4><strong>S'acostuma a intentar relacionar el vell\u00f3 amb un costum cultural real i no nom\u00e9s amb un objecte mitol\u00f2gic, aix\u00ed, la teoria m\u00e9s estesa relaciona el vell\u00f3 d'or amb un m\u00e8tode per extreure or dels rius a la regi\u00f3 de Ge\u00f2rgia que est\u00e0 ben avalada (per\u00f2 nom\u00e9s des de prop del segle V aC). Pells de xai, de vegades esteses sobre marcs de fusta, se submergien en el corrent d'aigua i les p\u00e8pites d'or que baixaven abundants des de riu amunt, es recollien en elles. Els vellons es penjaven llavors als arbres per assecar-los abans de sacsejar-los o pentinar-los per recollir l'or que havia quedat entre la llana.<\/strong><\/h4>\n<p>L'antic origen del mite en temps anteriors a la literatura significa que totes les interpretacions existents s\u00f3n molt posteriors i en major o menor grau racionalitzacions que reflecteixen el coneixement incomplet de la cultura en qu\u00e8 va sorgir. La majoria ha estat de fet criticada en la literatura arqueol\u00f2gica. Un intent de construir una explicaci\u00f3 m\u00e9s plausible mitjan\u00e7ant la seva ubicaci\u00f3 en el que es coneix d'aquesta cultura assenyala, curiosament, a una de les primeres propostes, en concret que el vell\u00f3 d'or representa la idea de la reialesa i la legitimitat: d'aqu\u00ed el viatge de J\u00e0son a la seva recerca, per restaurar el leg\u00edtim govern de Iolcos.<br \/>\nL'ORDRE DEL TOIS\u00d3 D'OR:<\/p>\n<h4><strong>Peces exposades a la fundaci\u00f3 Carlos de Amberes a \u201cL'Orde del Tois\u00f3 d'Or i els seus sobirans\u201d.<\/strong><\/h4>\n<figure style=\"width: 207px\" class=\"wp-caption alignright\"><img decoding=\"async\" title=\"L&#039;orde del Tois\u00f3 d&#039;Or\" data-src=\"https:\/\/i2.wp.com\/www.elimparcial.es\/files\/fotos\/toison_d1.jpg?zoom=2\" alt=\"\" width=\"207\" height=\"628\" src=\"data:image\/gif;base64,R0lGODlhAQABAAAAACH5BAEKAAEALAAAAAABAAEAAAICTAEAOw==\" class=\"lazyload\" style=\"--smush-placeholder-width: 207px; --smush-placeholder-aspect-ratio: 207\/628;\" \/><figcaption class=\"wp-caption-text\">Aquesta llegenda no ens \u00e9s tan llunyana com sembla, i \u00e9s que el 1430 Felip el Bo, va fundar l'<\/figcaption><\/figure>\n<p>Orde del Tois\u00f3 d'Or\u00a0<strong>que va sorgir en defensa dels ideals cavallerescos de l'Edat Mitjana, que per llavors llanguien.<\/strong>\u00a0El nom i el s\u00edmbol d'aquesta orde no \u00e9s altre que la pell de xai de la llegenda del vell\u00f3 d'or que va anar a buscar l'heroi grec J\u00e0son, qui precisament va ser el primer patr\u00f3 de l'Orde.<\/p>\n<p>La seva direcci\u00f3 va passar a mans d'altres sobirans espanyols, i estrangers, arribant a assolir el seu m\u00e0xim esplendor amb Carles V. Del seu si han format part Joan d'\u00c0ustria, heroi de Lepant, el duc de Wellington o Bismarck.<\/p>\n<p>Des de 1997, ostenta la seva sobirania el Rei d'Espanya Don Joan Carles, qui ha concedit 23 collarets que acrediten als seus posse\u00efdors com a cavallers d'aquesta instituci\u00f3. L'\u00faltim en rebre un d'ells ha estat el president franc\u00e8s Nicolas Sarkozy, a qui han precedit altres com Adolfo Su\u00e1rez, V\u00edctor Garc\u00eda de la Concha o Javier Solana.<br \/>\n\u00bfNo \u00e9s curi\u00f3s com el m\u00f3n, aparentment tan immens i inabastable, s'ho fa per enlla\u00e7ar-se en les circumst\u00e0ncies m\u00e9s inversemblants?<\/p>\n<p>Com hem vist, Ge\u00f2rgia \u00e9s un pa\u00eds ple de possibilitats i riquesa, tant cultural com paisatg\u00edstica, i no est\u00e0 tan allunyat de la nostra cultura com pot semblar.<br \/>\nDes d'Aspasia Travel, busquem sempre les millors destinacions i te les oferim amb la millor qualitat. \u00c9s per aix\u00f2 que et plantegem diverses rutes possibles per aquest pa\u00eds tan digne del millor viatger. \u00a1<br \/>\nConsulta les nostres propostes per viatjar a Ge\u00f2rgia<a href=\"http:\/\/aspasiatravel.es\/ca\/destinos\/georgia\/\">L'orde del Tois\u00f3 d'Or<\/a>!<\/p>\n<p><em>\u00a0Aurora Audenis \u2013 ASPASIA TRAVEL<\/em><\/p>\n\n\t\t<\/div>\n\t<\/div>\n<div class=\"vc_row wpb_row vc_inner vc_row-fluid\"><div class=\"wpb_column vc_column_container vc_col-sm-6\"><div class=\"vc_column-inner\"><div class=\"wpb_wrapper\"><div class=\"vc_empty_space\"   style=\"height: 165px\"><span class=\"vc_empty_space_inner\"><\/span><\/div><div class=\"vc_btn3-container vc_btn3-center vc_do_btn\" ><a class=\"vc_general vc_btn3 vc_btn3-size-md vc_btn3-shape-rounded vc_btn3-style-modern vc_btn3-color-orange\" href=\"http:\/\/aspasiatravel.es\/ca\/blog\/georgia-blog\/\" title=\"\">Altres articles de Ge\u00f2rgia<\/a><\/div><\/div><\/div><\/div><div class=\"wpb_column vc_column_container vc_col-sm-6\"><div class=\"vc_column-inner\"><div class=\"wpb_wrapper\"><div class=\"vc_btn3-container vc_btn3-center vc_do_btn\" ><a class=\"vc_general vc_btn3 vc_btn3-size-md vc_btn3-shape-rounded vc_btn3-style-modern vc_btn3-color-orange\" href=\"http:\/\/aspasiatravel.es\/ca\/blog\/\" title=\"\">Tornar al blog<\/a><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>\n<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"VIAJAR CON LOS CINCO SENTIDOS: GEORGIA (EL TACTO) Hemos llegado al final de nuestra peque\u00f1a presentaci\u00f3n de Georgia. En este post, nos adentramos en este magn\u00edfico pa\u00eds a trav\u00e9s del tacto. \u00bfEl tacto? -Os preguntar\u00e9is algunos. Tacto es suavidad, es aspereza, es calor, es fr\u00edo es todo lo que queramos apreciar. Pero respecto a Georgia,&hellip;","protected":false},"author":90,"featured_media":10451,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[164,119],"tags":[121],"post_series":[165,120],"class_list":["post-10941","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog","category-georgia-blog","tag-geoblog","post_series-blog","post_series-geoblog","entry","has-media"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/aspasiatravel.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10941","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/aspasiatravel.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/aspasiatravel.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/aspasiatravel.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/90"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/aspasiatravel.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10941"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/aspasiatravel.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10941\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/aspasiatravel.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/10451"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/aspasiatravel.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10941"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/aspasiatravel.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10941"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/aspasiatravel.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10941"},{"taxonomy":"post_series","embeddable":true,"href":"https:\/\/aspasiatravel.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/post_series?post=10941"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}