HISTÒRIA DEL TÈ DE CEILÀN, SRI LANKA
En realitat, en aquesta preciosa Illa de Sri Lanka, tot va començar amb la Canyella (“Cinnamomum zeylanicum”). L'arbre originari de la canyella va ser un dels cultius que va atreure al comerç colonial d'aquell país. Portuguesos, holandesos i finalment anglesos, es van fer amb la “Illa de les Espècies” i amb l'explotació de la canyella.
En el nostre viatge a Sri Lanka hem vist aquest arbre que es coneixia 3000 anys ac també a la Xina i a l'Índia, utilitzada en les seves medicines tradicionals. Portada pel Mediterrani en els vaixells fenicis, va ser usada pels egipcis, per embalsamar, per Grècia i Roma en la seva gastronomia, com a digestiu i en les seves cerimònies importants pel seu aroma.
Restringit a les classes més riques, a occident i durant l'Edat Mitjana, va ser controlat el seu comerç pels mercaders venecians i genovesos que al seu torn l'obtenien dels musulmans que dominaven les antigues rutes d'orient.
Encara en mans dels holandesos, el cultiu de canyella a la illa de Sri Lanka va deixar de ser rendible i la crisi de 1830 a Europa, va fer inevitable substituir per un altre cultiu l'apreciada espècia.
El consum creixent del cafè a Europa va plantejar l'opció de cultivar-lo en terres tropicals. Es va portar com a planta ornamental al Jardí Reial Botànic de Kandy, Peradeniya, on es va adaptar perfectament. Després en grans extensions de terreny. El seu alt preu de mercat i la demanda, el van convertir en un producte principal.
Una plaga terrible el 1870, produïda pel fong Hemileia Vastatrix, va acabar amb el cultiu del cafè, donant lloc inevitablement, a l'abandonament de les plantacions i al retorn dels terratinents a Europa.
El 1867, James Taylor, un escocès en realitat dedicat al cafè, va començar la veritable indústria del tè a Sri Lanka, anomenada Ceilà. Va ser pioner (abans de la devastadora plaga) en plantar 19 hectàrees de tè en una zona elevada (500 m sobre nivell del mar), a la finca de Loolecondera, a prop de Kandy.
Poc a poc es va produir la transició cap a un altre tipus de cultiu que necessitava un clima càlid i humit: el TÈ.
La “Camèlia Sinensis” ja havia estat portada pels britànics des de la Xina al mateix Jardí Botànic de Kandy el 1824. Es va provar una varietat xinesa i es va comprovar la seva magnífica adaptació a les zones de muntanya. A les planures seria millor la varietat índia.
El 1872 va haver la primera fàbrica equipada per dur a terme el procés de assecat i fermentació del tè. El 1873 es va enviar de viatge des de Sri Lanka a Londres una primera producció.
Altres el van seguir, com Thomas Lipton el 1890, que va arribar a portar 23 tones a les subhastes de Londres.
Ja en l'actualitat, el 1988 es va fundar la companyia de tè Dilmah que envasava i comercialitzava directament el tè de Ceilà. Avui en dia és la marca més reconeguda al món.
Avui en dia constitueix la base econòmica més important del país, donant feina a més d'un milió de persones directa o indirectament. És un dels primers països productors de tè del món, juntament amb l'Índia, la Xina i el Kenya. Segons el Consell Mundial del Tè, el 2012 Sri Lanka va exportar al voltant de 340 milions de quilos de tè.
Aurora Audenis – ASPASIA TRAVEL
