VIATJAR AMB ELS CINC SENTITS: GEÒRGIA (EL TACTE)
Hem arribat al final de la nostra petita presentació de Geòrgia. En aquest post, ens endinsem en aquest magnífic país a través del tacte. ¿El tacte? -Us preguntareu alguns. El tacte és suavitat, és aspror, és calor, és fred, és tot el que vulguem apreciar.
Però respecte a Geòrgia, el tacte ens ofereix una cosa realment curiosa, una llegenda barrejada amb història antiga i evolucionada en la història moderna.
El velló d'or
LA MITOLOGIA:
En la mitologia grega, el velló d'or era el velló del moltó alat Crisòmall (Χρυσομαλλος). Apareix en la història de Jàson i els argonautes, que van partir a la seva recerca per aconseguir que Jàson ocupés justament el tron de Iolcos a Tessàlia. Es deia que el moltó era fill de Posidó i de Teòfane.
Atamant, rei de la ciutat d'Orcòmen a Beòcia (una regió del sud-est grec) va prendre com a primera esposa la deessa núvol Nèfele, amb qui va tenir dos fills, Hele i Frixos. Més tard es va enamorar i es va casar amb Ino, la filla de Cadme. Ino tenia gelosia dels seus fillastres i va planejar matar-los. (En algunes versions, va persuadir Atamant que sacrificar Frixos era l'única manera d'acabar amb una fam). Nèfele o el seu esperit es va aparèixer davant dels nens amb un moltó alat la llana del qual era d'or. Els nens van fugir muntant el moltó sobre el mar, però Hele va caure i es va ofegar a l'estret d'Hel·lespont, anomenat així en el seu honor. El moltó va portar Frixos fins a la Còlquida, a la llunyana (oriental) platja del mar Euxí. Frixos va sacrificar llavors el moltó i va penjar la seva pell en un arbre (en diverses versions una roure) consagrat a Ares, on va ser guardada per un drac. Allà va romandre fins que Jàson se'n va fer amb ella. El moltó es va convertir en la constel·lació Àries.
LA INTERPRETACIÓ REALISTA:
S'acostuma a intentar relacionar el velló amb un costum cultural real i no només amb un objecte mitològic, així, la teoria més estesa relaciona el velló d'or amb un mètode per extreure or dels rius a la regió de Geòrgia que està ben avalada (però només des de prop del segle V aC). Pells de xai, de vegades esteses sobre marcs de fusta, se submergien en el corrent d'aigua i les pèpites d'or que baixaven abundants des de riu amunt, es recollien en elles. Els vellons es penjaven llavors als arbres per assecar-los abans de sacsejar-los o pentinar-los per recollir l'or que havia quedat entre la llana.
L'antic origen del mite en temps anteriors a la literatura significa que totes les interpretacions existents són molt posteriors i en major o menor grau racionalitzacions que reflecteixen el coneixement incomplet de la cultura en què va sorgir. La majoria ha estat de fet criticada en la literatura arqueològica. Un intent de construir una explicació més plausible mitjançant la seva ubicació en el que es coneix d'aquesta cultura assenyala, curiosament, a una de les primeres propostes, en concret que el velló d'or representa la idea de la reialesa i la legitimitat: d'aquí el viatge de Jàson a la seva recerca, per restaurar el legítim govern de Iolcos.
L'ORDRE DEL TOISÓ D'OR:
Peces exposades a la fundació Carlos de Amberes a “L'Orde del Toisó d'Or i els seus sobirans”.
Orde del Toisó d'Or que va sorgir en defensa dels ideals cavallerescos de l'Edat Mitjana, que per llavors llanguien. El nom i el símbol d'aquesta orde no és altre que la pell de xai de la llegenda del velló d'or que va anar a buscar l'heroi grec Jàson, qui precisament va ser el primer patró de l'Orde.
La seva direcció va passar a mans d'altres sobirans espanyols, i estrangers, arribant a assolir el seu màxim esplendor amb Carles V. Del seu si han format part Joan d'Àustria, heroi de Lepant, el duc de Wellington o Bismarck.
Des de 1997, ostenta la seva sobirania el Rei d'Espanya Don Joan Carles, qui ha concedit 23 collarets que acrediten als seus posseïdors com a cavallers d'aquesta institució. L'últim en rebre un d'ells ha estat el president francès Nicolas Sarkozy, a qui han precedit altres com Adolfo Suárez, Víctor García de la Concha o Javier Solana.
¿No és curiós com el món, aparentment tan immens i inabastable, s'ho fa per enllaçar-se en les circumstàncies més inversemblants?
Com hem vist, Geòrgia és un país ple de possibilitats i riquesa, tant cultural com paisatgística, i no està tan allunyat de la nostra cultura com pot semblar.
Des d'Aspasia Travel, busquem sempre les millors destinacions i te les oferim amb la millor qualitat. És per això que et plantegem diverses rutes possibles per aquest país tan digne del millor viatger. ¡
Consulta les nostres propostes per viatjar a GeòrgiaL'orde del Toisó d'Or!
Aurora Audenis – ASPASIA TRAVEL
