Tana Toraja. La terra dels esperits a Sulawesi, Indonèsia
La terra dels Toraja es troba en una regió muntanyosa del sud de l'illa de Cèlebes, o Sulawesi, a Indonèsia. La seva població es compon d'aproximadament 350.000 persones (són dades de 1997 que donen a entendre que la població actual és molt més gran), la qual cosa en un país de més de 200 milions de persones constitueix una minoria ètnica.
Tradicionalment l'activitat econòmica dels Toraja es basava en el conreu de l'arròs i, més recentment, en cultius més comercials com el cafè i el clau. No obstant això, avui en dia els Toraja també es desenrotllen en tasques del sector terciari: professors, empleats domèstics, guies turístics, etc.
Degut sobretot a la seva situació geogràfica, abans de l'arribada dels holandesos a Tana Toraja l'any 1906, aquesta estava apartada del centralitzat sistema polític de les majories ètniques buginesa i makassar (de tradició islàmica). Però la presència dels holandesos va canviar no només la vida política dels Toraja, sinó també la religiosa. Els missioners d'aquest país europeu, arribats després de les forces d'annexió colonial, van iniciar una tasca de proselitisme entre els locals que ha conduït a què avui en dia un 80% de la població sigui de confessió cristiana.
Casa Toraja
Encara que una petita part de la població dels Toraja conservi encara les seves creences animistes en esperits, ancestres i déus –Uluk to Dolo– la majoria dels habitants duen a terme i participen en rituals funeraris que es podrien dir propis d'aquestes tradicions precolonials. Això és degut en part als plans d'incentivació del turisme que el govern d'Indonèsia ha dut a terme, els quals adjudiquen ajudes i subvencions a les diferents regions o regències.
De les tradicions més significatives dels Toraja trobem els rituals funeraris. Aquests rituals són el moment de pagar respecte als morts, però també una ocasió important per mostrar l'estatus de la família i de la pròpia ètnia. El trànsit entre la vida i la mort d'una persona en un ritual funerari com el dels Toraja pot arribar a durar anys, ja que els seus familiars poden necessitar força temps per estalviar el necessari per dur-lo a terme de la manera tradicional. D'aquesta manera, el parent difunt pot conviure embalsamat amb la família durant un temps considerable. Els rituals funeraris serveixen també com a excusa per reunir la família que no habita a Tana Toraja. S'ha de tenir en compte que aproximadament la meitat dels Toraja viuen fora del seu poble o regència de naixement.
Els preparatius del ritual inclouen la construcció d'un altar a la plaça del poble on serà portat el difunt. Allà, els assistents, li mostraran els seus respectes.
En un altre edifici construït per a l'ocasió la família rebrà ofrenes per part dels convidats. Un cop es donen per iniciades les celebracions, aquestes poden allargar-se durant diversos dies. Dies en què predominen els balls, cants i el sacrifici d'animals. Aquest últim ha estat criticat per ser un malbaratament de carn i, per això, en alguna ocasió s'ha decidit repartir entre els participants i assistents després del sacrifici. Finalment, el cos del familiar difunt es diposita en el lloc on, igual que els seus avantpassats, tindrà sepultura definitiva.
-Joanna A. F.
