El curiós curs del Nil, l'Alt i Baix Egipte
El Nil és, sens dubte, l'autèntic governant d'Egipte. El riu considerat com el més llarg del món va oferir les condicions necessàries perquè una civilització tan forta com la de l'antic Egipte es desenvolupés durant milers d'anys i es modernitzés fins als nostres dies. Enmig del desert, les seves ribes i crescudes fertilitzen la terra i el seu curs va fer avançar les rutes de comerç al llarg del territori. Els egipcis creien que els déus es desplaçaven en vaixell, com ho farien d'una altra manera, si navegar pel Nil era la forma més ràpida, agradable i còmoda per als seus fills, els faraons?
El visitant, avui, pot viure la mateixa experiència en els tres o quatre dies que dura el creuer pel riu. La navegació calmada, tranquil·la i silenciosa, de temple a temple, va acompanyada de magnífiques postes de sol i sortides del sol on l'astre es mostra en el seu màxim esplendor.
Existeix un altre detall del Nil que va condicionar tota la política, funcionament i simbologia de l'antic Egipte: contràriament a la majoria de rius del món, el Nil avança de sud a nord i, així, dona la volta als binomis estandarditzats de dalt-avall, nord-sud.
El naixement dels dos afluents del Nil té lloc al sud, el Nil Blau al llac Tana, Etiòpia, i el Nil Blanc a Burundi, Sudan. És al Sudan on els dos afluents s'uneixen i formen el gran Nil que recórrerà Egipte per desembocar a la mar Mediterrània. Així, seguint la lògica del curs de l'aigua, els egipcis van dividir el país en Alt Egipte i Baix Egipte, corresponent al sud el primer i al nord el segon.
Simbològia de l'Alt i Baix Egipte
La divisió del territori data d'èpoques anteriors a la primera dinastia faraònica i el concepte de dualitat es va conservar fins i tot després de la unificació. La necessitat de mostrar unitat entre les dues terres es veia representada en la majoria de temples, jeroglífics, ornamentacions i festivitats. Els símbols que podrien considerar-se més bàsics per la seva relació directa amb la naturalesa són la flor de lotus, al Baix Egipte, i la planta del papir, a l'Alt Egipte, ja que ambdues plantes són típiques de la seva zona i de gran importància en la cultura del país.
Es diu que l'essència de la flor de lotus és la primera del món i avui en dia és usada com a component de molts productes de grans marques de perfums. L'interès de la planta del papir és evident, les seves fulles, sense necessitat d'afegir cap altre material, eren utilitzades per elaborar el paper de papir.
Molt recurrent és també el joc de corones dels faraons. La corona blanca per a l'Alt Egipte i la corona vermella per al Baix Egipte, les quals es van arribar a combinar en una per donar la imatge al faraó de 'senyor de les dues terres'.
També els déus eren encarregats de representar ambdós territoris. Entre els més importants trobem la déu voltor, Nekhbet, al sud, i al nord la déu cobra, Uadjet. A més, el famós Horus s'associa amb el Baix Egipte i Seth, el seu germà, a l'Alt Egipte.
Una anotació interessant ens la dona l'arquitectura i l' estructura dels temples. Un gran exemple és el temple d'Horus a Edfu, considerat el temple més ben conservat d'Egipte. Al piló veiem unes imatges escultades a manera de mirall, però, en realitat, la part dreta representa l'Alt Egipte i l'esquerra el Baix Egipte.
Finalment, destacar la bellesa del significat de la clau de la vida, ja que aquest símbol tan famós va representar, en origen, els dos afluents del Nil que s'ajuntaven i formaven un tot, una unitat indivisible com ho van ser l'Alt i Baix Egipte.
-Diana R. A.
