Petra, tresor de pedra
Coneixer Petra ha estat, des de sempre, desig i fantasia de molts. Una meravella literalment esculpida en roca sorrenca i amagada entre estrets passadissos d'altes i impressionants parets de pedra. Així, no ha de ser difícil recordar que Petra es tradueix com a πέτρα «pedra», en grec.
La presència d'aigua i la seguretat proporcionada per l'emplaçament de Petra en van fer una parada natural a la intersecció de diverses rutes de caravanes que connectaven Egipte, Síria i Aràbia amb el sud de la Mediterrània, carregades sobretot amb productes de luxe (espècies i seda de l'Índia, ivori d'Àfrica, perles del Mar Roig i encens del sud d'Aràbia). La resina de «l'arbre de l'encens» (Boswellia) era codiciada a tot el món antic com una ofrena religiosa especialment valuosa així com medicament.
L'activitat comercial generada per les caravanes i les taxes percebudes produïen importants beneficis pels nabateus. Com a resultat, la ciutat va albergar des del segle V aC un important mercat que va estar actiu fins al segle tercer.
ELS PRINCIPALS MONUMENTS
El Tresor de Petra és el monument més fotografiat de la ciutat. De 40 m d'alçada per 28 m d'amplada, va ser construït probablement al segle I aC pel rei nabateu Aretes III. El seu disseny no té precedents a Petra, de manera que va haver de ser excavat a la roca per constructors hel·lenístics del Pròxim Orient, barrejant el seu propi estil amb el nabateu. Malgrat el seu nom, el Tresor, o la Tresoreria, com li diuen alguns, no té cap relació amb aquest nom, ja que va poder ser un temple o una tomba reial; però, el saqueig realitzat pels beduïns durant els segles precedents al seu descobriment per a l'arqueologia impedeixen saber a ciència certa la seva utilització. Tot i així, els beduïns creien que els pirates havien amagat un important tresor faraònic al tholos, la cúpula en forma d'urna gegant que hi ha a la glorieta central del segon nivell, i li van donar el seu nom per això. Els trets realitzats pels beduïns contra l'urna es poden apreciar a simple vista des de baix. Una altra història explica que van ser els otomans qui van disparar contra l'urna en creure que els beduïns hi havien amagat el fruit dels seus saquejos.
Aquesta escultura tallada a la roca forma part d'una de les 7 meravelles del món modern.
Al voltant de Petra es troben tombes excavades a la roca que presenten façanes de tipus hel·lenístic inclòs el cèlebre Khazné i el monestir Deir. També es troben vint roques anomenades jinns que representen potser els déus vigilant la ciutat.
El Qasr al-Bint, va ser un dels principals temples de la ciutat i una de les poques estructures construïdes en lloc d'haver estat tallades a la roca. Destruït per un terratrèmol, va ser reconstruït més tard.
Molts dels més grans monuments (el Khazneh, el teatre, Qasr al-Bint…) es van construir durant el regnat del rei Aretes IV Philopatris (de l'any -9 a l'any 40).
Durant la dominació bizantina, es van construir grans esglésies fastuosament decorades amb pedra portada de Grècia, Egipte i altres terres llunyanes. Sovint utilitzen el marbre i el granit als antics temples nabateus i romans. L'«Església bizantina», descoberta el 1990, va ser construïda al segle V, es troba al nord del carrer de les columnes. Es van decorar amb mosaics i tessel·les de vidre i pedra, a vegades recobertes amb fulles d'or. El seu estil era més aviat grecoromà amb detalls inspirats en Petra i els seus voltants, en les seves plantes i animals. L'església va ser víctima d'un incendi a finals del segle V, que va destruir el marbre (repartit en més de 4000 fragments trobats pels arqueòlegs) i va danyar més de 140 papirs que es manteníen en una sala annexa pertanyent a una família acomodada.
La seva localització tampoc és casual. Es troba entre el Golf d'Aqaba i el Mar Mort a una altitud de 800 a 1396 metres per sobre del nivell del mar a l'est de la Vall de l'Arabah, a la regió muntanyosa d'Edom. Gaudeix de subministrament segur d'aigua, cosa que en fa un lloc propici per al desenvolupament d'una pròspera ciutat. El lloc és accessible només per un estret sender de muntanya pel nord-oest, o a l'est a través d'un canyó d'aproximadament 1,5 km de longitud i fins a 200 metres d'alçada. El Siq, l'accés principal, al seu lloc més estret mesura a penes dos metres d'ample.
BREUS APUNTS HISTÒRICS
La història de Petra és llarga. Al seu moment, era una vall molt valorada per la seva senzilla defensa. No obstant això, els seus primers habitants van ser nòmades. No hi ha traces físiques de les vivències més que a partir de l'època nabatea, ja que aquesta civilització va construir, es va desenvolupar i va viure allà durant molt de temps. Després del període bizantí, el lloc va ser pràcticament abandonat, per la qual cosa hi ha poques fonts que evoquin aquest moment, cosa que fa difícil reconstruir la història de la ciutat durant un llarg període. Després del redescobriment de la ciutat per Jean Louis Burckhardt el 1812, s'ha trobat en els escrits de l'antiguitat moltes fonts que evoquen la història de Petra.
El Siq també és representat sovint pel seu costat misteriós i monumental així com la Khazneal-Firaun, carrer central de Petra.
Hi ha un teatre que va ser originalment construït pels nabateus al segle I, amb una capacitat de 3000 espectadors, i després va ser ampliat pels romans el 106 EC a 8500 espectadors. Va ser tallat majoritàriament a la roca, però la part del prosceni va ser construïda amb una barreja de roca tallada i de fàbrica; tenia una orquestra semi-circular i grades en tres nivells superposats en forma de lluna creixent. El teatre va ser descobert el 1961 i posat a la llum per un equip d'arqueòlegs americans.
PETRA DE NIT
Si bé la imatge més coneguda de Petra és a la llum del dia, actualment existeix l'opció de visitar aquesta meravella a la llum de la lluna, una experiència inoblidable. Els encarregats del monument preparen una filera de petites espelmes al llarg de tots els passadissos.
El visitant va avançant entre les silencioses roques acompanyat per la càlida llum de les petites flames, que donen al conjunt una àurea de misticisme i màgia. El moment àlgid el trobem en arribar a la sala del Tresor: tota la plaça està inundada d'espelmes i, al mig, un solitari beduí entona nostàlgiques melodies del desert amb una revaba.
Els visitants, immersos en el moment, s'asseuen a terra i gaudeixen d'uns instants que no oblidaran mai.
-Diana R. A.
